Doncs bé, en aquest supòsit, el titular de l'establiment pot impedir la permanència de l'hoste en l'establiment. L'article 39 bis.4 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, estableix que: "Els titulars de les empreses turístiques poden impedir la permanència en els seus establiments dels usuaris que incompleixin algun dels deures que estableix l'art. 31", establint-se en aquest precepte entre altres el deure de pagar els serveis prestats; sense perjudici que en cas que la reacció de l'hoste enfront d'això fos contrària a les regles de la bona convivència, procediria l'auxili de la força pública per al cessament de tal comportament i el desallotjament. És més, conforme a l'article 39 bis.5 de la citada Llei 13/2002: "Els titulars de les empreses turístiques poden sol·licitar l'auxili dels agents de l'autoritat per a desallotjar un establiment de turisme rural a les persones que incompleixin les regles usuals de convivència social i a les quals pretenguin entrar amb finalitats diferents del pacífic gaudi del servei que es presta o de l'activitat que es desenvolupa".
Així en l'article 211-5.3 del Decret de la Generalitat de Catalunya núm. 75/2020, de 4 d'agost, de Turisme de Catalunya, s'estableix que les persones titulars dels establiments poden desallotjar-ne les persones que incompleixin les regles de la bona convivència i de la higiene, així com les que pretenguin entrar o romandre a l'establiment amb finalitats diferents de la pròpia de l'allotjament.
I, un cop desallotjat l'hoste, què passa amb les seves pertinences?
Doncs de conformitat amb l'article 212-6.1 del citat Decret, en els supòsits d'abandonament de pertinences o d'expulsió de la instal·lació, les persones titulars de l'establiment poden retirar les pertinences del client, una vegada fet l'inventari i signat per dos testimonis. Transcorregut un mes des que s'hagi notificat fefaentment l'abandonament a l'adreça facilitada pel client, l'establiment podrà disposar lliurement d'aquestes.
Tanmateix, també es podria interposar denúncia contra el client per un possible il·lícit penal, perquè, i si bé s'hauria d'analitzar cada cas, podríem trobar-nos davant la denominada "estafa d'hostalatge", que es caracteritza perquè l'autor, amb ànim d'aconseguir el benefici que suposa l'allotjament gratuït, indueix a la persona o empresa que li allotja a prestar-li un servei, mitjançant un engany implícit que pot consistir, bé en l'aparença d'una solvència de la qual manca, bé en l'ocultació del decidit propòsit de no pagar els serveis que rebi.
Joan Blanco Ginés, advocat.
