Aquest estiu, els allotjaments de turisme rural han fet un pas enrere. Les dades de l’INE mostren un descens en les xifres d’ocupació respecte a l’any anterior, un fet que s’ha constatat també en trobades com la jornada Interpirineus de l'Agència Catalana de Turisme. Tot apunta a un transvasament clar de clients cap als habitatges d’ús turístic, els coneguts Huts , atrets per preus més competitius i propostes similars.
El fenomen no és nou, però s’ha accentuat. Els Huts , sovint sense les mateixes exigències que els establiments de turisme rural (TR), competeixen en un mateix mercat amb regles desiguals. Aquesta situació ha fet aflorar un debat que el sector arrossega des de fa temps: com protegir el valor del TR sense tancar la porta a noves formes d’allotjament?
Competència o convivència?
Els allotjaments de turisme rural han viscut sempre en equilibri entre la rendibilitat i el compromís amb el territori. Els allotjaments rurals NO són només negocis: són projectes de vida, lligats al paisatge, a la identitat local i a una manera de fer més humana. Els Huts , en canvi, responen sovint a una lògica més especulativa: aprofitar un habitatge o una segona residència per obtenir ingressos ràpids.
Aquesta competència desigual genera un efecte doble. D’una banda, redueix la rendibilitat del TR, que ha d’afrontar més costos i més obligacions legals. De l’altra, crea confusió entre els visitants, que perceben ofertes similars sense entendre les diferències legals, fiscals i qualitatives que hi ha al darrere.
Per això, dins del mateix sector hi conviu una certa contradicció: es critica l’existència dels Huts, però alhora es busca captar-ne els propietaris com a socis o col·laboradors. Aquesta ambivalència, tot i que comprensible, debilita el discurs col·lectiu davant de les administracions.
L’impacte en l’habitatge i el territori
Més enllà del turisme, els Huts tenen un impacte directe sobre l’habitatge rural. Han reduït l’oferta de lloguer habitual i han tensionat els preus, dificultant que la gent jove o les famílies locals puguin viure al territori. Aquest efecte s’ha fet tan evident que la Generalitat ha anunciat un macroplà d’habitatge per als propers anys, amb l’objectiu de revertir la situació i recuperar part d’aquest parc d’habitatges per a ús residencial.
Aquesta realitat obliga a repensar el paper dels Huts dins l’economia local. No es tracta de demonitzar-los, sinó d’integrar-los dins un model més coherent. Si un Huts pot reconvertir-se en un allotjament rural regulat, amb garanties de qualitat i contribució al territori, pot esdevenir part de la solució i no del problema.
Cap a una fiscalitat justa i una regulació intel·ligent
Per fer-ho possible, cal que l’administració actuï amb valentia. El primer pas seria establir una fiscalització anual dels guanys dels Huts , amb una taxa progressiva segons el tipus d’habitatge, la seva ubicació i la temporada d’activitat. Aquesta mesura, més que recaptatòria, hauria de ser dissuasiva: si mantenir-se com a Huts deixa de ser un “xollo”, molts propietaris optarien per tornar al lloguer habitual o reconvertir-se en establiments de TR.
Alhora, seria necessari definir criteris clars de sostenibilitat i vinculació al territori per a tots els allotjaments, siguin rurals o urbans. D’aquesta manera, la competència deixaria de basar-se només en el preu i passaria a valorar la qualitat, la responsabilitat ambiental i el retorn social.
Un futur per construir plegats
Els allotjaments de turisme rural no poden ni han de competir amb els Huts des del mateix terreny del mercat lliure. La seva força rau en la diferència: en l’autenticitat, en la proximitat i en la capacitat de generar valor al territori. Però perquè això sigui viable, cal un marc legal i fiscal que reconegui aquest valor i el protegeixi.
La convivència és possible, però només si les regles són clares i equitatives. El futur del TR passa per una administració que reguli amb criteri i per un sector que sàpiga defensar la seva identitat sense renunciar a evolucionar.
El turisme rural ha estat, històricament, una eina per mantenir viu el territori. Si sabem adaptar-nos i treballar plegats —administració, empreses i comunitats locals—, pot continuar sent-ho. Els Huts no han de ser un enemic: poden esdevenir el punt de partida d’una nova etapa més responsable, més sostenible i, sobretot, més justa per a tothom.
Girona, 27 d’octubre de 2025
Ferran Miquel Rigau
Vicepresident
Turisme Rural Girona