Ser dona i ser emprenedora em motiva a escriure aquest article, per agrair a totes les dones que desenvolupen una tasca important de cuidar i estimar la terra.
Faig un viatge de nostàlgia al passat evocant a les meves àvies i la cura que tenen de l’hort per alimentar bé la família i com els passejos entre boscos em regalen aprenentatges de natura que fan millorar la meva salut i gratitud a la vida. Les dones han estat mà d’obra invisible a les explotacions familiars del camp, però també és cert que, tot i que encara hi ha molt a fer, cada cop assumeixen més i millor el lideratge en la gestió i la presa de decisions. Són elles qui han innovat creant projectes d'agricultura i ramaderia extensiva. Aposten per la producció ecològica amb circuits més curts de comercialització i fomenten els mercats locals i la venda directa amb les cistelles de proximitat. La pagesia femenina és motor de diversificació econòmica i facilita la fidelització de la població jove. També han estat les dones rurals, i cada vegada més dones de ciutat que s’han convertit en rurals perquè han volgut tornar a les seves arrels o començar una nova etapa de la seva vida, les que han esdevingut fonamental en el desenvolupament del turisme rural i l’agroturisme. Un exemple excel·lent del que vol dir l’art de l’hospitalitat, acollint els hostes en masies, allotjaments i experiències autèntiques.
Maria Sanchís Pagès, propietària de la casa de turisme rural El Molí de Siurana, Siurana d'Empordà, Alt Empordà.
Moltes dones han sabut posicionar-se com amfitriones del territori amb la creació d’allotjaments rurals de masies rehabilitades, sempre amb l’objectiu de generar benestar en les experiències client i afavorir més abraçades de natura. L’aposta per oferir autenticitat vinculada a una nutrició sana ha beneficiat la gastronomia local, la cuina de proximitat i els productes Km0. Així han proliferat tallers de cuina tradicional, recuperant moltes receptes de cuina catalana, visites a horts i granges, vivències noves a cellers familiars i cellers, experiències en formatgeries artesanes i trulls i, darrerament, i va in crescendo, activitats que fan connectar les persones amb la consciència de la salut holística i el benestar emocional en un entorn de natura pura a les comarques de darrere país.
Es defineix com a guardiana de la terra aquella persona que té el compromís i la convicció que cal generar responsabilitat per defensar i actuar en benefici de la preservació del medi ambient, fomentant la construcció de territoris més sans i de formar generacions amb la consciència de cuidar i agrair a la nostra Mare Terra. I m’agrada parlar de les dones rurals, que estan desenvolupant un turisme responsable, integrador i regeneratiu com a dones rurals, guardianes de la Terra, perquè són la veu melòdica, amorosa, suau però persistent, per preservar el territori. Són qui cuiden, sostenen i transformen el paisatge i la biodiversitat perquè en elles hi batega també l'anhel de viure arrelades i lliures alhora.
Són dones emprenedores que senten la terra com a part d’elles mateixes, coneixen el ritme del bosc i del camp, la veu del vent i cada missatge del mosaic de colors del cel, així com el silenci de la natura que convida a reconnectar i ens regala calma a la nostra essència. Dones amb resiliència perquè han après a aixecar-se davant l’adversitat, s’adapten davant les pertorbacions i saben que els camps tornen a florir després del fred. Actuen amb constància mantenint viva la feina que sosté el territori, amb un esforç de treball constant, amb convicció i sempre solidàries a la seva xarxa familiar, sovint generacional, donant suport al seu sector, perquè saben que la vida rural es construeix col·lectivament i la solidaritat està en el seu ADN. Dones amb humilitat que no busquen tant el reconeixement, tot i que les hem de reconèixer molt més i empoderar-les perquè es reconeguin, doncs la seva saviesa és profunda i autèntica. Tenen tendresa i cura de tot, persones, animals, paisatges, biodiversitat i gestió forestal, amb una mirada protectora i nutritiva que provoca la sostenibilitat i la regeneració que la terra necessita. Admiro com saben mantenir viva aquesta identitat del territori, gràcies a la seva creativitat i memòria de tradicions i costums, però també gràcies a la seva dignitat i orgull, perquè saben caminar amb els peus ferms sobre la terra que les ha vist créixer. També són dones lideresses en projectes de custòdia del territori recuperant varietats agrícoles locals i lluitant per reduir el despoblament. La pagesia femenina és motor econòmic i social que facilita la fidelització de la població jove. Si les dones troben oportunitats de desenvolupament personal i professional, les famílies es queden al territori, evitant el despoblament de zones rurals. Dones amb implicació i compromís en les associacions culturals locals i comarcals, entitats pròpies de dones pageses i cooperatives. Fomenten la recuperació de tradicions, danses, festes populars, mantenint la memòria oral i històrica dels pobles, per tant, un rol clau en la cohesió social i organització d’activitats comunitàries que promouen la transmissió intergeneracional de tradicions i valors que també redueix la bretxa de gènere, trencant estereotips i servint de referent per a noves generacions.
Anna Huguet Gené, propietària de la casa de turisme rural Mas Alba, Terradelles, El Pla de l'Estany i Concepció Perich
Amiga de Turisme Rural Girona.
L'emprenedoria de la dona rural promou una diversificació econòmica admirable adaptant tradició i modernitat però generant ocupació directa i indirecta. Iniciatives que afavoreixen l’economia circular, milloren la visibilitat dels productes gironins i enforteixen les marques de qualitat i les denominacions d’origen. Podem parlar d’artesania (terrissa, tèxtil, joieria), agroalimentació (melmelades, mel, oli, cosmètica natural, herbes medicinals, llet d’ovella) i en especial les empreses de serveis rurals vinculades a l’allotjament i a les activitats organitzades en un entorn rural que les aixopluga i connecta a totes, en l'àmbit de l’agroturisme, la gastronomia, el turisme actiu, la salut i la cultura. Per citar alguns exemples, penso amb un celler extraordinari que va dissenyar una gran dona, una granja de vaques amb molta ànima amb un relleu generacional de mare i filla admirable, una dona que és creadora i provocadora de cuinar amb flors i una viticultora enamorada dels vins i l’Empordà que lidera un llegat de vuit generacions. També penso en diferents espais dissenyats com a botigues que només tenen producte local i organitzen tastos, maridatges i esdeveniments singulars KmO, així com un munt d’empreses gironines on hi ha dones que han decidit que el seu entorn professional sigui en un marc de natura, organitzant passejades a peu, en bicicleta, a cavall o en carruatge, activitats de banys de bosc, retirs personalitzats, classes de ioga, mindfulness i moments de silenci en llocs increïbles, sempre com a valor afegit a una estada amb la diversitat, singularitat i encant que tenen les cases de turisme rural a comarques gironines.
I sí, tenim nous referents femenins, amb històries que inspiren, perquè l’evolució del rol de la dona pagesa a dona líder i emprenedora està generant impacte i revalorització en el territori. Mirant cap al futur veig més oportunitats en el món rural perquè el rol de les dones en el relleu generacional és molt important i ara són binomi imprescindible entre tradició i innovació al territori. Probablement, sense les dones, molts pobles gironins no podrien mantenir viu el seu teixit social i econòmic. Perquè no només treballen la terra, la reinventen, fent que cada projecte sigui una aposta per la sostenibilitat i la vida comunitària. Conscient que quan una dona emprèn al món rural, hi guanya tota la comunitat, crec que mereix també fer una menció i un aplaudiment el projecte “Dones rurals" de l’Institut Català de les Dones, que amb una exposició, de manera itinerant per pobles i comarques, està visibilitzant i donant reconeixement a les aportacions que han fet les dones a la societat. Totes elles han dedicat passió, esforç, temps i perseverança en el sector primari o donant servei a zones rurals, més enllà de la pagesia i la ramaderia, amb tasques que han estat vitals per prestar servei a les seves comunitats: mestres, llevadores, infermeres, telefonistes, carteres, metgesses… Des del seu talent, cuiden la terra, el paisatge i les persones, recullen la història i s’esforcen per deixar aquest món millor de com se l’han trobat, sembrant llavors de treball, esforç i resiliència.
Gemma Vila Reixach, propietària de la casa de turisme rural Mas Espuella, Argelaguer, La Garrotxa i Lourdes Barba de Can Soler de Merlant i Dolors Tubert de Can Riera.
Quan penso amb les dones rurals, crec que conèixer i reconèixer-les a totes i a les seves històries personals és fer un pas a la memòria col·lectiva del nostre petit país. El seu llegat em recorda que el futur del món rural no només es construeix amb tecnologia o polítiques agràries facilitadores, sinó amb Amor i cura per la terra, respecte i paciència pel canvi climàtic i molta confiança i compromís en les persones. Quin privilegi comptar amb un excel·lent exemple de bones pràctiques a Turisme Rural Girona, l'associació que agrupa les cases rurals de Girona, la Costa Brava i el Pirineu. No només facilita satisfer les necessitats de la clientela des d'una posició de territori, responsabilitat i calidesa, sinó que reservar-hi un allotjament et facilita estar a prop d’aquestes dones, vivenciar en primera persona el món rural i regalar més benestar a la teva ànima. Allà on la terra té nom de dona, hi batega encara un bri d’esperança perquè tot pot tornar a florir.
Neus Vila i Figareda.
Comunicadora emocional, formadora amb ànima i escriptora feliç.