Descobreix els monestirs més espectaculars del Ripollès!

Camprodon. Francesc Tur. Arxiu d'Imatges del PTCBG.

En aquesta nova entrada, us proposem la descoberta dels 3 monestirs més importants del Ripollès, que a més ens poden servir d’excusa per passejar-nos per la comarca. Iniciarem la ruta visitant el monestir de Santa Maria de Ripoll, continuarem cap a Sant Joan de les Abadesses i acabarem la visita a la bonica vil·la de Camprodon.

Santa Maria de Ripoll: el gran monestir medieval català 

Portralada de Ripoll. Frontal. Eudald Rota. Patronat Santa Maria de Ripoll. Arxiu fot. Bisbat de Vic.

A Ripoll, la capital de la comarca, hi trobem el Monestir de Santa Maria el qual és, molt probablement el monestir romànic més emblemàtic de Catalunya. Fundat pel considerat pare de la pàtria catalana, el Comte Guifré el Pelós l’any 879, amb l’objectiu de repoblar la vall en una zona conquerida als àrabs, representava el cenobi benedictí més important de la zona, del qual en fou també figura destacada, l’Abat Oliba, principal impulsor del romànic català i que va manar monumentalitzar el conjunt i el va consagrar amb una planta molt semblant a l’actual l’any 1032.

El conjunt romànic de Santa Maria de Ripoll està format per una basílica de 5 naus tallades per un ampli transsepte coronat amb 7 absis, un ampli claustre de doble columnata de dues plantes, i una portalada romànica de les més impressionants d’Europa, en forma d’arc de triomf i que opta a ser declarada Patrimoni de la Humanitat. La basílica es convertí en  el panteó d’enterrament dels comtes catalans des de Guifré el Pilós fins a Ramon Berenguer IV.

Actualment Santa Maria de Ripoll es pot visitar i s’ha habilitat un centre d’interpretació i una exposició permanent sobre l’scriptorium, on s’explica la seva importància.

Sant Joan de les Abadesses: un monestir amb nom de dona 

Sant Joan de les Abadesses. Maria Geli i Pilar Planagumà. Arxiu d’Imatges del PTCBG.

Continuant la nostra ruta pel Camí de l’Abat Oliba, arribem a Sant Joan de les Abadesses, on hi ha el Monestir de nom homònim, també fundat per Guifré el Pelós l’any 887, d’on la seva filla Emma n’esdevingué la primera abadessa. La comunitat de monges benedictines perdurà fins a l’any 1017, quan fou substituïda per una comunitat de canonges agustinians. L’església actual fou consagrada el 1150 i ens sorprendrà per la seva planta original d’una sola nau, ampli transsepte i capçalera amb girola que ens remet a models de pelegrinatge francesos.

Hi destaca entre d’altres, el Davallament de la Creu del s. XIII,  un excepcional grup escultòric format per 7 imatges de fusta policromada que representen un magnífic exemple de transició entre el romànic i el gòtic. És conegut com el Santíssim Misteri per la sagrada forma que es va mantenir intacta al llarg dels segles en una cavitat que si ens hi fixem bé, descobrirem al front del Crist.

Completen el conjunt el claustre gòtic del s. XV i la bonica i recollida capella dels Dolors, que conté el conjunt barroc del segle XVIII, que estava situat al presbiteri de l’església principal.

Destaca, contigu al monestir, el Palau de l’Abadia dels segles XIV-XV i, a 5 minuts a peu, les ruïnes de l’església romànica del segle XII de Sant Pau i Sant Joan, destruïda pel terratrèmol del 1428, així com el Pont Vell sobre el Ter.

 

Sant Pere de Camprodon: l’església d’un antic monestir

Sant Pere de Camprodon. Vanessa Masip

Continuarem direcció Camprodon, punt final de la nostra ruta, on visitarem l’església de l’antic Monestir de Sant Pere, consagrada el 1169 i, per tant, d’estil romànic tardà influenciat per les construccions de l’Ordre del Cister, que presenten edificis molt austers i foscos i que comencen a introduir arcs apuntats a la volta.

Situat ben a prop del centre de la vil·la, ens podem acostar i descobrir el famós pont medieval sobre el Ter, el Pont Nou, el Museu Isaac Albéniz dedicat al famós compositor o les emblemàtiques places del centre de la vil·la, així com un interessant entramat comercial, que d’altra banda també podem trobar a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses.

A l’edat mitjana, la proximitat de la frontera entre la Catalunya Vella i l’al-andalus, situada al riu Llobregat, així com l’important fenomen de les peregrinacions medievals pel Camí de Sant Jaume, fan de Catalunya i especialment les àrees pirinenques de la Catalunya Vella, un indret excepcional per la proliferació de monestirs i d’esglésies romàniques.

   

Si t'ha agradat, comparteix!